- Palante no? o montamos aquí la mesa....?
Recordo la llana, les agulles de fer mitja i una bona cervessa....No el coneixia gaire però ja formava part de la nostra petita familia. El geni és una cosa que el caracteritzava però per sobre de tot supurava bondat.
- Trae paquí estos ferros que obrirem una via. Tas flipando o que?
No és just, no és explicable i no és algo que li hagi de passar a ningú. Així és aquesta vida que hem de gaudir a cada moment per aquells que estas i per aquells que ens han deixat.
No et penses mai que li passarà a algú proper i sempre desitges que quedi en aquelles imatges a la televisió o aquella historia que tëxplica un amic que li va passar a un altre amic ben llunyà. Un accident tÄrrenca les persones de la teva vida. No et permet un comiat just. No et permet preparar-te. No et permet entendre-ho.
Quan algú ja no està aquí, els dies van passant i no saps com gestionar el fet que no el veus, però segueix existint, simplement que no existeix al teu costat, al teu dia a dia.
Pels que no creiem en res, pels que pensem que tot això no té continuitat, no tenim alternatives, no tenim masses esperances, només tenim el record i l'energia per tirar endavant.
És tan comú que en moment d'aquest només et vingui al cap el fet que som finits i mai saps quan es pot acabar la vida, que tendeixes a voler dir a tothom que els estimes i a voler aprofitar al màxim. Però és dificil deixar de pensar que en el fons això és una carrera de llarga distancia, i que no hauriem de plegar abans. Però no deixis d'estimar amb més energia, no deixis d'impregnar-te més de les coses i sobretot viu com tu vulguis, perquè això serà el que fara realitat els teus somnis.
Algú va dir : "Lo consiguieron porque no sabian que era imposible"
Per tu Pep, perquè ens has omplert en molts moments i perquè ets el seu amor
